Catedral Santa Creu Temple Hèrcules

Pels molts anys que Pep Vallès ha exercit brillantment la crítica a la premsa barcelonina la seva renúncia, quasi diria hostilitat envers el que s’anomenen parts invariables de l’oració. Preposicions i conjuncions són, per ell, mots sobrers. Una mena de noses que, prèviament i emperarivament, deixa desades –més ben dit abandonades– dins la cambra dels mals endreços. Rafael Santos Rorr oella - Tàpies emprempta, 1973 Pep Vallès és un lúcid arrauxat. Potser és la rauxa que el fa lúcid o, potser és la lucidesa que el fa arrauxat. No ho sé. Però sí que.. ha volgut dir moltes coses i les diu servint-se d’un sistema de comunicació que obliga a qui l’escolta a llegir-lo atentament amb paciència i pensant cadascuna de les paraules escrites. Arnau Puig, 1973 Vallès empra un llenguatge de recerca que empra des dels anys setanta: una manera de fer a cavall entre l’escriptura d’un Jean Echenoz i els sms dels mòbils. Bon Art. Girona. Ricard Planas, 2010 “Abans no sabia llegir-te, ara no puc llegir-te d’altra manera”. Antoni Tàpies, 1973