Els anys (no tant) daurats: del somni andorrà a la crisi dels paradisos fiscals i més enllà

Al mes de març del 2009 quan el president de França i copríncep d"Andorra declara que renuncia al seu càrrec si el G20 no pren decisions contra els paradisos fiscals i si Andorra no abandona el seu model fiscal, la política andorrana torna a passar per uns quants anys més de turbulències. Apareixen de sobte papers a WikiLeaks en què s"hi revela que l"excap de govern d"Andorra hagué de renunciar a la reelecció degut a la pressió de la diplomàcia francesa. El mateix, Albert Pintat, que acabà confessant que la croada contra Andorra era injusta. Quedà força ben clar des de llavors que eren ben lluny les dècades glorioses d"aquell creixement frenètic que semblava que no tenia final. Un creixement econòmic marcat per cues interminables de turistes que venien a comprar vaixelles Duralex, tabac, alcohol i de pas deixar uns quants diners al banc. El llibre pretén traçar la trajectòria més recent del país. Des que cau Hitler a Europa fins a la crisi catalana actual. Ben bé, desque s"inauguren les primeres pistes d"esquí fins que Antoni Martí declara no reconèixer la declaració referendada del parlament de Catalunya passant per la Constitució, la Gran Recessió o la guerra contra el terrorisme islamista radical.