Enredament quàntic i sincronicitat psíquica

Idioma: català. 260 pàgines Conté 54 il·lustracions

Durant molts segles, les percepcions extrasensorials com la telepatia, els auguris i la clarividència han estat considerades fantasies, il·lusions o invents fraudulents.

L'enfocament materialista prevalent en els cercles científics

a priori nega qualsevol realitat "espiritual". La raó és que aquestes realitats no es poden comprovar al laboratori.

Malgrat això, tots hem tingut experiències negades per la ciència. Entre aquestes experiències podem recordar els fets inexplicables, els auguris d'esdeveniments futurs o els somnis que es fan realitat.

Sovint, hem extret avantatges particulars d'aquestes experiències i això demostra que no van ser experiències il·lusionants.

Aquests fenòmens no són rars i afecten a tothom. Alguns estudiosos, dotats d'una ment més oberta, han volgut abordar el tema científicament. Es preguntaven si hi ha una manera d'entendre experiències extrasensorials sense recórrer a l'ocultisme, la mitologia o les filosofies pseudoreligioses.

Ara, finalment, sorgeixen proves que demostren científicament l'existència d'un nivell superior de consciència.

Hi ha una "ment col·lectiva" que conté idees i pensaments comuns a tota la humanitat. Es tracta d'un cosmos psíquic que podem utilitzar per al nostre benefici. Des d'aquest cosmos rebem senyals i informació.

El 1980 es va confirmar experimentalment el "embolic quàntic". Aquesta propietat és típica de les partícules elementals. Totes les partícules (àtoms, electrons, fotons) poden comunicar-se entre elles sense patir les limitacions d'espai i temps.

Això contrasta amb els supòsits de la física materialista.

La comunicació entre partícules elementals es produeix en una dimensió que no està sotmesa a les lleis conegudes de la física. Aquesta dimensió es pot comparar amb una "Ment Universal".

El llibre descriu l'anomenada teoria del "subconscient col·lectiu" desenvolupada pel famós psicoterapeuta Carl Gustav Jung. La teoria de Jung és molt similar al concepte neoplatònic d '"Anima mundi". Aquestes teories es confirmen en les prediccions de la física quàntica, desenvolupades per eminents científics i premis Nobel,

La física quàntica documenta l'existència d'un nivell anomenat "no local". En aquest nivell, les partícules elementals, tot i estar separades per distàncies immenses, saben tot l'un sobre l'altre i es comporten com si fossin una.

A partir de la visió materialista d'un univers totalment basat en matèria agregada per atzar, la humanitat avança cap a una nova manera d'entendre la realitat, on la matèria i la psique coexisteixen i s'integren.

Tot i que la física clàssica continua sent dominant al món perceptible pels nostres sentits, apareixen nous nivells de realitat amb continguts psíquics.

A nivell quàntic, la física clàssica ja no és vàlida. La part material del cosmos sola no compleix la seva funció. Necessita una dimensió psíquica, és a dir, un nivell més, el nivell de no localitat.