Històries i cabòries

Aquest llibre està posseït. Sí, sí, ho dic de veres, és perillós. Més val que el deixi allà on era abans que sigui massa tard. No fos cas que el llegís i perdés la xaveta, que de cop i volta tornés a creure en encanteris, possessions infernals i visions espectrals. No faig broma, no. Corre el perill de viatjar enrere en el temps, reviure la seva infantesa i deixar-se enlluernar novament per la màgia i la fantasia... allò que amb els anys li han dit que no té lògica ni sentit o, encara pitjor, que ni tan sols existeix. Què se n’ha fet d´aquell nen que resava perquè les coses extraordinàries esdevinguessin ordinàries? I és que si obre aquest volum pel mig i hi para l’orella ben a prop, és possible que escolti els crits de socors d’éssers maleïts, el soroll de trencadissa dels somnis esberlats i el riure ensordidor de criatures malèfiques. I si encara va més enllà i s’atreveix a donar-hi un cop d’ull, no descarto que es perdi pel carrer més llarg de l’univers, que senti com li cruixen els ossos en estampar-se contra el gel, que no es reconegui a si mateix quan es miri al mirall o fins i tot que acabi protagonitzant la seva pròpia pel·lícula de terror. Ep! Que consti que l’he avisat, no em faig responsable del que li pugui passar a partir d’ara.