La neu era bruta

L'acció d'aquesta novel·la se situa en una casa de cites d'una ciutat europea durant l'ocupació nazi. Al costat de la degradació moral, se'ns hi presenta amb tota la seva cruesa el poder encomanadís i invasor de l'abjecció, així com l'escissió entre la crida de l'abisme i l'aspiració a una puresa ideal. La novel·la ens acabarà revelant un heroi o un boig insensible, que accepta el càstig com un rescat. Simenon no va aconseguir mai com aquí concentrar amb tanta eficàcia una problemàtica moral tan profunda i complexa, entre la ignomínia i la innocència. Efectivament, la neu era bruta… "Una història cruel que fa gelar la sang, convertida en un clàssic d'un gènere que no fa sinó acumular títols imprescindibles". M. Roger, El País "Uns diàlegs clars, curts, concisos, rotunds, carregats de segones intencions i de fets que no es diuen, però que hi són. Prolífic, ràpid, contradictori, Georges Simenon va acostar-se a Camus a La neu era bruta. I a Céline. I potser també a Genet. I que bé que tradueix Anna Casassas! Sòrdid i dur. Molt contundent". Xavier Cortadellas, El Punt Avui "La seva escriptura és com la bona cuina tradicional, que mai no passa, i que passa avall amb aquell gust immortal, ric en sensacions, en què cada condiment aporta un matís, una aroma, un pensament. I la veritat és que recuperar Simenon, una autèntica màquina de crear lectors, és tot un encert". Ignasi Aragay, ARA