Postals del gris i d'ella

Sacsejant-me constantment els últims vestigis de la ideologia per provar de treure tanta pols, tanta pols, tantes pors, intento, en va, crear alguna cosa. Rabiosament, cisello un jo que encara no conec endinyant-lo com un nyap en un gran fil de versos que encara no controlo, com dient "ei, aquest sóc jo, sóc diferent, no com la resta...". Hi ha algun poeta que no parli d'ell mateix? Hi ha algú que tingui alguna cosa interessant a dir que superi els estrictes límits del melic esquinçant-se d'un sol cop amb la incontrolable fúria del naixement d'un art real, d'un art rebel?